divendres, 18 de desembre de 2015

Jaume Arnella i l'Orquestrina Galana

L'any 1983, un grup de joves músics catalans es van reunir per a gravar un disc que va esdevenir històric en l'àmbit de la música folk: "Ball amable". En formaven part Francesc Alpiste, Jaume Arnella, Marcel Casellas, Ferran Martinez, Toni Oró, Alfons Rojo i Rafel Sala (més tard s'hi afegiria Michael Weiss).

És interessant fer notar que la flauta travessera formava part d'aquell conjunt, i que era tocada, ni més ni menys, que pel propi Jaume Arnella!  Aquí en teniu un parell d'imatges:



Per cert, sembla que l'Orquestrina Galana enguany es tornarà a reunir, en un concert-homenatge. Podeu seguir-ho a la seva pàgina de Facebook.

dilluns, 23 de novembre de 2015

Un flautí terrassenc?

Ara fa uns dies va aparèixer al Facebook aquesta fotografia, que sembla que fou presa a Terrassa, a la festa major de 1946. A prop del drac, que va davant dels gegants, un home amb una postura pròpia de les flautes travesseres sembla que acompanyi les figures amb un flautí. Quin és aquest drac? D'on era? Qui és aquest senyor? Haurem d'investigar-ho!


dimecres, 15 de juliol de 2015

Dues referències a les flautes

Anoto aquí un parell de referències sobre les flautes, per a tenir-les presents:

La primera la trobem en el Costumari. En aquest cas, l'Amades, al parlar de la Pasqua, comenta que, al Pla de Barcelona, la nit de Pasqua, s'organitzaven colles de caramelles que anaven per les cases, i rebien botifarres, ous i menjar per part dels veïns.  Comenta també que els acompanyaven dos músics "amb flautí i cornetí", i afegeix que els músics no cobraven diners en metàl·lic, però que a l'hora de repartir el que s'havia recollit rebien el doble que el que rebien els cantaires. Ho trobareu al Volum II, a la pàgina 879.

I, la segona, a l'article "La flauta i el tambor en la música ètnica catalana", de Gabriel Ferré i Puig (dins la revista "Recerca Musicològica" núm 6-7, any 1986), on l'autor ens parla de l'existència de flautes travesseres populars a les Terres de l'Ebre, fetes de canya. El fet, però, que l'article no versi sobre aquests instruments, fa que l'autor no ens en doni més informació. Ho podeu trobar aquí: http://www.raco.cat/index.php/RecercaMusicologica/article/view/42738

dimecres, 22 de gener de 2014

Processó a la Santa Creu d'Olorda



De casualitat he anat a parar a aquesta imatge, que pertany a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya. Segons informa el mateix Arxiu, es tracta d'una processó que surt de l'església de la "Santa Creu de Barcelona" (sic.) l'any 1907, i l'autor de la imatge és Agustí Bordas i Altarriba.

Entre els diversos instruments, a primera fila hi podem veure un flautí, si bé la distància no permet afegir res més sobre l'instrument.

Pel que fa a la situació de la imatge, evidentment, es tracta del santuari de la Santa Creu d'Olorda, situada a la serra de Collserola.

dimarts, 17 de setembre de 2013

Un flautí popular al Museu de la Música de Barcelona

Remenant el catàleg online del Museu de la Música de Barcelona, he topat amb aquest curiós exemplar:

No sé res més del que consta a la fitxa de la web, però si fos un instrument català, estaria bé saber d'on va sortir, i qui n'havia estat el propietari. De moment, ho deixem anotat aquí.

Pel que fa a les dades de la fitxa, són les següents.

Nom: flautí
Datació: segle XIX
Material: fusta de boix
Número de registre: MDMB 398
Descripció: aeròfon de bisell, buf directe, manufactura popular
Decoracions: a base de solcs tornejats
Forats: 7 oberts (1 de posterior))
Fonamental relativa: Re4
Peces: 2
Secció interior: cilíndrica
Quantitat de tubs: 1
Afinació: La a 988 Hz
Tub: buf directe

El podeu trobar a: http://colleccio.museumusica.bcn.cat/eMuseumPlus?service=direct/1/ResultListView/result.t1.collection_list.$TspTitleLink.link&sp=10&sp=Scollection&sp=SfieldValue&sp=0&sp=1&sp=3&sp=SdetailList&sp=0&sp=Sdetail&sp=0&sp=F&sp=T&sp=9

dilluns, 15 de juliol de 2013

Les flautes del Museu Etnològic de Barcelona

Al Museu Etnològic de Barcelona hi podem veure una flauta travessera, de boix, que segons el catàleg fou feta a Torelló, per Ramon Reig Casasses, cap a 1900 (MEB 1945-8-68). Pel que podem veure, la seva factura la vincularia més als instruments populars que no pas als de la música acadèmica. Tot i això, no tenim més informació sobre quin podria haver estat el seu ús o repertori.

També en aquest mateix museu hi trobem dues flautes més, de les que no ens consta cap mena d'informació, però que podrien tractar-se de flautes d'ús popular, i potser ser originàries de Catalunya. Tenen els codis MEB 238-564 i MEB 238-365. 

Algun dia m'hi hauré de passar, a veure si en trec l'aigua clara.

dilluns, 27 de maig de 2013

El flautí de Ripoll



Llegim al llibre "Les músiques del ball de bastons i el seu context", de l'Àngel Vallverdú i en Robert Rovira, que al volum "Música Tradicional Catalana III (Danses)", d'en Josep Crivillé, hi ha recollida una partitura d'un ball de bastons de Ripoll, la "Catimbre", on a l'encapçalament s'hi indica que l'instrument que la interpreta és un flautí, segons el testimoni de M. Caballeria. Efectivament: consultem l'obra d'en Crivillé, i a l'índex hi trobem aquesta peça, i una altra també amb aquest instrument: "130.8 Ball de bastons. Papers de M. Caballeria. Tonada coneguda com "D'on veniu Besora". Tradicional al Ripollès. Era tocada amb flautí."

Desconeixem qui és aquest M. Caballeria, i desconeixem, com bé es pregunta Vallverdú, si aquest "flautí" no podria ser pas també un "flabiol". Però la indicació d'aquest nom al costat d'altres peces on M. Caballeria informa que l'instrument és el flabiol (diferenciant-les, per tant, de les anteriors), així com l'existència, uns pocs quilòmetres més al sud-oest, d'un ball de bastons interpretat amb flautí (el de Prats de Lluçanès), fa que, com a mínim, no perdem l'ocasió de recollir aquestes dades, prou versemblants, per si més endavant podem ampliar-ho d'alguna manera. A veure!